TRENCANT L'OBLIT IMPOSAT. Article d'opinió El Punt Avui, 22 d'octubre de 2021

Tot caminant capcot amb un ronc de dèries, et topes amb una llamborda daurada en qualsevol carrer de qualsevol ciutat. El pas i els pensaments s’aturen, llegeixes estorada un nom, una data de naixement i assassinat en un camp d’extermini. No coneixes la història d’aquesta persona, però tant se val. La tristor t’envaeix, t’imagines la seva història de lluita contra el feixisme i sorgeix el desig que es faci justícia. Abans de fer el següent pas, mires per darrer cop el nom daurat, abaixes els ulls i fas un gest de respecte i agraïment per la seva lluita.

Quanta feina queda per fer per la memòria històrica, per transmetre el que va succeir, tot i els silencis i oblits imposats. La darrera llamborda col·locada a Figueres és per a l’Enric Moner, un pas més de reconeixement cap a la seva persona, que s’engloba en un acte que es fa a tot Europa, segurament el projecte descentralitzat més gran per la memòria.

Un altre digne acte vinculat a la memòria històrica es va realitzar dissabte passat a la Jonquera amb la projecció del documental Veïnatges forçats. La presó de dones de Trinitat Vella, dirigit per Júlia Montilla. La taula de debat posterior amb les expresoneres polítiques, Mercè Garriga i Júlia Martí, i la Magda Oranich i la Dolors Calvet, vinculades també al documental, van ajudar a desgranar les històries viscudes en aquesta presó.

Contínuament s’entrellaçaven dos arguments paral·lels que estiraven dos cabdells, un per al fil de la història de la repressió política i el fil de color lila de la repressió de la llibertat de les dones, que malauradament també perdura. Un acte que va acabar amb la reivindicació de l’amnistia com a solució col·lectiva per a les persones represaliades condemnades per l’Estat espanyol que reclamen la independència i el dret a l’autodeterminació de Catalunya. Sota les preguntes d’Enric Pujol, director del Mume, les veus del documental van tenir un interessant debat, que ajuda a trencar aquest silenci i oblit que ens han imposat i que referma la necessitat de continuar lluitant.

Esperem que aquest fi fil de la memòria històrica ens ajudi a no permetre l’oblit i que esdevingui el fil conductor per a un futur millor per a les dones i per a la democràcia.