Bidons reactius: un repte ambiental

Amb gran preocupació llegeixo sobre els primers 1.800 bidons trobats que contenen materials mèdics i industrials contaminats amb radioactivitat al fons del mar Atlàntic, a una distància aproximada de 600 quilòmetres de les costes gallegues.

Durant gairebé quatre dècades, fins al 1984, països com el Regne Unit, França, Bèlgica i Suïssa van abocar incontroladament residus radioactius de baixa i mitjana activitat en àrees profundes de l’Atlàntic Nord, conegudes com a NEA dumping sites, sota l’empara de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic.

Malgrat la normativa vigent en aquell moment, la preocupació creixent de la comunitat científica i de la societat civil va portar a la instauració d’una moratòria el 1983, aprovada en el marc del Conveni de Londres (London Dumping Convention), que regulava l’abocament de residus al mar. Aquest conveni establia una llista de materials radioactius prohibits, amb algunes excepcions. Posteriorment, l’any 1996, un protocol més restrictiu va prohibir de manera explícita qualsevol abocament de residus radioactius al medi marí. L’adhesió d’Espanya a aquest conveni no va produir-se fins al 2006.

En aquest context, cal plantejar-se diverses qüestions de màxima rellevància: quin és el grau actual de contaminació provocada per aquests residus i quins efectes potencials poden tenir sobre els ecosistemes marins. I, en darrera instància, fins a quin punt existeix risc que aquesta contaminació s’incorpori a la cadena tròfica. Una expedició oceanogràfica francesa, coordinada pel Centre Nacional de Recerca Científica de França, està abordant aquestes qüestions i investigant l’impacte ambiental d’aquestes deixalles radioactives. És imprescindible que els resultats d’aquestes investigacions es divulguin amb total transparència i que, a partir de les conclusions científiques, s’adoptin les mesures econòmiques i polítiques necessàries per a revertir aquesta situació.

En un moment en què les emergències ambientals exigeixen respostes urgents i compromeses, resulta inadmissible continuar destinant recursos prioritàriament a la despesa militar. La protecció del medi ambient hauria de convertir-se en un eix central de les polítiques públiques.