EL PARLAMENT RETIRA LA REGULACIÓ DELS HABITATGES D'ÚS TURÍSTIC DE LES COMARQUES MÉS TENSIONADES DE CATALUNYA.

LA RATIFICACIÓ DEL DECRET LLEI 3/2023 DE MESURES URGENTS SOBRE EL RÈGIM URBANÍSTIC DELS HABITATGES D'ÚS TURÍSTIC, REDUEIX EN UN 90% EL NÚMERO DE MUNICIPIS AFECTATS.

El nombre d'habitatges d'ús turístic (HUTs) a Catalunya es dobla en 7 anys. Segons l'Institut d'Estadística de Catalunya a l'any 2005 n'hi havia 47.000 fins arribar als 96.000 HUTs a l'any 2022. Per aquesta raó el govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar el 7 de novembre el Decret Llei 3/2023 de mesures urgents sobre el règim urbanístic d'aquests amb l'objectiu de garantir el dret d'accés a l'habitatge. Segons l'exposició de motius d'aquesta normativa "s'ha demostrat que l'aparició del fenomen dels habitatges d'us turístic té efectes directes sobre la dimensió del mercat de lloguer d'habitatge permanent i habitual"

PSC I ERC acorden retirar més de 120 municipis del Decret Llei que regula les llicències per a ús turístic dels habitatges

La tramitació d'un Decret Llei necessita de la ratificació del Parlament de Catalunya i és en aquest context que el PSC i ERC van pactar al desembre de 2023 una reducció dels municipis, passant dels 262 inicials a 140 municipis finals.

Mapa dels municipi segons si s'han inclòs o no al Decret Llei o si han estat els retirats segons la darrera decisió en el Ple del Parlament de Catalunya celebrat el 20 de desembre de 2023.

Els municipis que han quedat fora d'aquesta reducció es concentren principalment a la zona litoral nord, a la Costa Brava, a la Costa Daurada, a les zones turístiques de neu dels Pirineus, en concret Pallars Sobirà, la Vall d'Aran, i la Cerdanya. En canvi l'àrea més gran que es vol limitar mitjançant les llicències turístiques són al Barcelonès, els vallesos i la costa del Maresme i Garraf.

En el mapa interatiu d'elaboració pròpia es mostren les comarques que tenen una taxa superior de HUTs, en termes relatius calculada segons número d'habitatges d'ús turístic per mil i dividit entre la població.

Tal i com es pot apreciar les comarques més tensionades corresponen a aquelles que tenen turisme de masses vinculat a sol i platja al litoral o de neu a alta muntanya i són: l'Alt i Baix Empordà, la Selva, la Cerdanya, el Berguedà, la Vall d'Aran, el Pallars Sobirà i l'Alta Ribagorça.

En Joan Buades,  investigador especialitzat en recerca sobre turisme, explica en una entrevista realitzada al mes de desembre de 2023, que la destrucció del litoral per poder donar cobertura al turisme massiu de sol i platja, promoguda pel règim franquista, va arrossegar uns plans urbanístics que encara perduren. Tots ells han estat matisats o modificats, segons el desplegament de nova normativa (com exemple, la prohibició d’urbanitzar en pendents superiors al 20%,...) però la columna vertebral d’aleshores perdura. Hi ha hagut molts intents de posar fre a aquest creixements mitjançant eines urbanístiques de planejament supramunicipal. Un recent, és el pla director urbanístic de revisió dels sòls no sostenibles del litoral gironí. En aquest cas s’aconsegueix reduir el 50% dels 30.000 habitatges previstos en sòls urbanitzables, delimitats o no. Però tot i així encara hi ha una elevada possibilitat d’urbanitzar en indrets amb un fort impacte territorial i ambiental. I la incongruència d’aquest planejament desmesurat és que no permet tenir un accés a l’habitatge dels habitants dels municipis de manera digna i raonable. El percentatge de segones residències a la Costa Brava, per exemple, és molt elevada amb 14 municipis -d'un total de 22- amb més del 50% dels habitatges de segona residència i 2 amb més del 75%. D’aquestes, 34.000 són habitatges d’ús turístic.

Tot i la gran quantitat d’habitatge disponible, segueix explicant Joan Buades, es dóna la paradoxa que aquests municipis tenen molts problemes per accedir a un habitatge per viure-hi tot l’any. Com més turisme, més dificultat d’accés per la poca oferta possible i els preus prohibitius. Per això la prioritat hauria de ser reconvertir aquesta enorme quantitat d’habitatges d'ús turístic en residencial de lloguer per tot l’any.

En la tramitació del Decret Llei del Parlament de Catalunya no es coneix com s'ha fet la classificació dels municipis que necessiten una regulació de les llicències. Si es fa una valoració en base a uns indicadors objectius i ponderables, es podria tenir en compte el preu dels habitatges del municipi i alhora la capacitat econòmica de compra de les famílies. Per aquesta raó es mostren mapes interactius amb aquestes dades que provenen de l'Institut d'Estadística de Catalunya. El preu d'habitatge de segona mà es determina segons els euros per cada metre quadrat construït i la renda familiar disponible bruta els ingressos de què disposen els residents d'un territori per destinar-los al consum o a l'estalvi. Aquesta renda depèn dels ingressos de les famílies directament vinculats a la retribució per la seva aportació a l'activitat productiva i també està influïda per l'activitat de l'Administració pública mitjançant els impostos i les prestacions socials.

A Catalunya la comarca amb el preu més elevat és Barcelonès, Vall d'Aran i la Cerdanya. Totes tres comarques per sobre els 3000€/m2.

L'Alt i el Baix Empordà són les comarques turístiques que estan per sobre els 2000 €/m2. Per tant, aquestes són les àrees catalanes amb més dificultats per accedir a un habitatge amb preu raonable.

A més dels preus dels pisos cal tenir en compte la capacitat econòmica de les famílies, doncs com més elevada, més possibilitats de pagar un preu alt de la vivenda. En el mapa es pot observar que les zones més castigades del mapa són les que han quedat fora de la nova regulació Costa Daurada, Costa brava i les comarques de la Vall d'Aran, el Pallars Sobirà i la Cerdanya.

En paraules de la Consellera de Territori, Ester Capella i Farré, en el debat i votació sobre la validació del Decret llei 3/2023 al Parlament de Catalunya realitzat el 20 de desembre de l'any passat, "qui està en contra d’aquesta regulació ho fa només amb la voluntat de mantenir privilegis d’un sector, d’un sector no regulat des de fa massa anys. Qui està en contra d’aquesta regulació ho fa amb la voluntat de seguir especulant amb l’habitatge, amb el dret a l’habitatge, amb el dret a l’accés a l’habitatge, mentre estem immersos en una emergència habitacional. Qui està en contra d’aquesta regulació es posiciona en contra de l’interès general i no treballa pel bé comú i no pensa en els ciutadans, només pensa en un sector que, com deia, ha pervertit l’ús de l’habitatge residencial"

"Qui està en contra d'aquesta regulació ho fa amb la voluntat de seguir especulant amb l'habitatge, amb el dret de l'habitatge, amb el dret a l'accés a l'habitatge, mentre estem immersos en una emergència habitacional" diu la Consellera de Treball Ester Capella

I seguint amb les paraules de Joan Buades, el canvi d'ús dels habitatges d'ús turístic són els que permeten disposar d'habitatges de lloguers de llarga permanència sense necessitat de seguir construint i destruint el territori prou castigat pel turisme de masses.

Tanmateix, hi ha veus en contra d'aquesta regulació. L'entitat ecologista Salvem la Platja de Pals, en el seu article de la pàgina web , considera que aquest decret pot ser un catalitzador de la corrupció, doncs a Pals pot suposar la revocació de la majoria de llicències actuals (de 1.342 a 254), reduint el 82% places (de 7.481 a 1.395), i pot afavorir els criteris arbitraris de concessió o revocació de llicències a cada municipi. Veuen molt complicat que els habitatges de segona residència en zones amb poca funcionalitat (com en el cas de la zona de la platja de Pals on es concentren la majoria d'habitatges d'ús turístic) són difícils de reconvertir en zones de lloguer de primera residència. I el fet que es redueixi l’oferta legal, farà que augmenti la pressió per construir nous hotels i ampliar els càmpings existents, amb un impacte ambiental devastador per urbanitzar més paratges naturals i com a projectes del tot insostenibles. Salvem la Platja de Pals fa una anàlisi del planejament urbanístic de Pals, i alerten que l’Ajuntament i la Generalitat preveuen la construcció de més de 700 habitatges de segona residència a 5 noves urbanitzacions i sòls urbanitzats que encara es poden densificar a la Platja de Pals, afectant hàbitats d’interès comunitari, i lluny del nucli urbà. Alhora no es preveuen mesures per millorar el transport públic en aquesta zona, tal i com determina la Llei 9/2003 de la mobilitat, el principi de desenvolupament urbanístic sostenible i la obligació de crear una mobilitat col·lectiva per qualsevol nova urbanització que estableix la Llei d’urbanisme. El Pla General no preveu cap equipament ni servei públic a prop d’aquesta zona, i tampoc preveu crear activitat econòmica al llarg de l’any per retenir o atraure població permanent. Per tant, consideren molt difícil que la regulació dels habitatges d'ús turístic repercuteixi positivament en el municipi i no consideren que pugui revertir cap a habitatge de llarga durada i permanent.

Salvem Platja de Pals considera que aquesta regulació pot suposar la revocació de la majoria de llicències actuals i pot afavorir criteris arbritaris en la concessió de llicències, tot induint a la corrupció

Així, doncs, el debat està servit. El decret llei s'ha de tramitar en el Parlament com a projecte de llei i d'aquesta manera fer efectiva la regulació del règim urbanístic dels habitatge d'ús turístic. Hi haurà temps de seguir el procediment i analitzar les posicions dels diferents partits polítcs i altres actors invitats a discutir en el sí de la comissió parlamentària corresponent.